Relleus de l'Empordà: un taller de textures amb la Iol Baqués
Hi ha una cosa que passa quan deixem de mirar l'art i comencem a tocar-lo. La mà entra en contacte amb la matèria, la pasta es resisteix o cedeix, i de cop entenem allò que cap explicació no havia aconseguit transmetre: que una obra també és un gest, un pes, una textura que es construeix capa a capa. Això és, exactament, el que va passar a l'Espai Barri Vell el passat 22 de maig, en el taller Relleus de l'Empordà que vam tenir el plaer de compartir amb l'artista Iol Baqués.
Donar volum a allò que sentim
El taller va néixer d'una idea senzilla i alhora ambiciosa: explorar les tècniques que permeten donar volum, profunditat i expressivitat a una obra a partir del treball amb textures i materials diversos. Durant la sessió, les participants van experimentar amb pastes, càrregues, sorres i relleus, aprenent a barrejar i a aplicar la matèria amb espàtules, paletines i les mans, fins a transformar una tela blanca i plana en una superfície viva, plena d'accidents, de llums i d'ombres.
La Iol va guiar el grup amb la generositat de qui no només domina una tècnica, sinó que l'estima. Cadascú va trobar el seu propi ritme: hi havia qui buscava el relleu suau i atmosfèric, i qui s'atrevia amb gestos més marcats i texturats. I enmig de tot plegat, el que de debò es construïa no era només una tela, sinó una manera nova de mirar el paisatge de l'Empordà, la seva terra, la seva llum, la seva matèria, i de portar-la a l'obra.
Per què crear art (encara) importa
En un món que ens demana velocitat i resultats immediats, dedicar un matí a embrutar-se les mans amb pasta i sorra és gairebé un acte de resistència. Crear art no és un luxe ni un passatemps: és una de les maneres més antigues que tenim de donar sentit al que vivim, de processar el que sentim i de deixar constància que hi vam ser. Quan algú aprèn a construir una textura, no només adquireix una habilitat tècnica; recupera una confiança en les pròpies mans i en la pròpia mirada que sovint creiem que pertany només als "artistes de veritat".
I aquí hi ha la qüestió: tots tenim alguna cosa per dir amb les mans. Els tallers com aquest existeixen precisament per recordar-ho.
Acompanyar els artistes catalans
Convidar la Iol Baqués no va ser una decisió casual. Donar suport als artistes del nostre territori, als que treballen des de l'Empordà, des de les comarques gironines, des de Catalunya, és una de les raons de ser d'aquesta galeria. Els artistes catalans construeixen, obra a obra, una part essencial de la nostra identitat cultural, i fer-ho avui no sempre és fàcil. Necessiten espais que els mostrin, públic que els segueixi i, sobretot, comunitats que els acompanyin.
Quan un artista comparteix el seu mètode en un taller, passa una cosa preciosa: l'obra deixa de ser un objecte llunyà penjat a la paret i es converteix en un coneixement viu que es transmet de mà en mà. Sostenir aquest teixit, comprar, visitar, aprendre, difondre, és la manera més concreta que tenim de dir que l'art fet aquí ens importa.
La galeria com a lloc de trobada
Sovint pensem en una galeria com un espai per contemplar en silenci. Però per a nosaltres és, abans que res, un lloc de trobada. Sota les voltes de maó i entre les parets de pedra del barri vell, aquell matí no només hi havia obres exposades: hi havia converses, rialles, dubtes compartits i descobriments. Persones que no es coneixien de res van acabar barrejant pastes colze a colze, comentant els relleus de les seves teles.
Apropar l'art a la comunitat vol dir exactament això: obrir les portes, baixar les barreres i convidar tothom a entrar-hi, no com a espectadors sinó com a participants. Perquè quan l'art es viu i no només es mira, la galeria deixa de ser un aparador i es converteix en allò que sempre hauria de ser: un espai viu, compartit i de tothom.
Gràcies a la Iol Baqués per la generositat i el talent, i a totes les persones que van venir a tacar-se les mans amb nosaltres. Els relleus de l'Empordà ja formen part, ara, d'una mica de cadascú.