Com es posa preu a una pintura
Hi ha una pregunta que la gent es fa davant d'un quadre i gairebé mai formula en veu alta: per què val això.
No la fan perquè sona a desconfiança, i perquè el sector ha après a no respondre-la. Les galeries normalment no posen els preus a la paret, i quan els posen ho fa en lletra petita en un full de sala. El resultat és previsible. La gent conclou que el preu és arbitrari, que se l'inventen mirant qui entra per la porta, i marxa.
El preu no és arbitrari. Surt d'una suma de coses concretes, algunes objectives i altres discutibles, i cap d'elles és secreta. Aquí tens algunes:
La mida és el punt de partida
Dins de l'obra d'un mateix artista, la mida és la primera variable, i hi ha una raó històrica que gairebé ningú explica. Les teles no es fabriquen a qualsevol mesura. Segueixen un sistema de numeració internacional que va néixer a França al segle XIX per poder fabricar bastidors en sèrie, amb tres formats que a la mateixa alçada varien d'amplada: figura, paisatge i marina. La figura es diu així perquè era la proporció que es feia servir per als retrats.
Ara bé, la mida no funciona de manera proporcional. Una peça del doble de superfície no val el doble. Val més, però menys del doble, perquè el que creix amb la mida és el material i part del temps, no la idea. Qui et cobri estrictament per centímetre quadrat t'està venent tela, no pintura.
El material i el suport
Oli sobre lli muntat en bastidor no costa el mateix de produir que aquarel·la sobre paper, i la diferència no és menor. Hi entra el suport, la preparació, els pigments, el vernís i, si escau, el marc.
Això té una conseqüència que sovint sorprèn: l'obra sobre paper d'un artista sol ser més assequible que la seva obra sobre tela, i no perquè sigui menor. En molts casos és on l'artista es juga més i on treballa amb més llibertat. Si vols entrar a l'obra d'algú i el pressupost no arriba, el paper és el camí.
El temps, i si la peça és única
Una peça treballada durant mesos tindra un valor diferent a una resolta en una tarda. Totes dues poden ser excel·lents, i de vegades la de la tarda és millor, però el preu recull la feina.
I després hi ha la qüestió de si la peça és única o no. Una pintura és única per definició. Un gravat, una serigrafia o una litografia existeixen en edició, amb un nombre determinat d'exemplars numerats i signats, i el preu és més baix precisament perquè no ets l'única persona que la pot tenir. Dins d'una edició, les proves d'artista i els exemplars fora de comerç, marcats HC, són els més escassos, i això es nota al preu.
L'escassetat és un argument honest. "L'última d'una edició de trenta" vol dir alguna cosa. "Una peça exclusiva i irrepetible" dit d'un objecte que no ho és, no.
La trajectòria de l'artista, que puja a poc a poc
Aquesta és la variable que més es malinterpreta.
Els preus d'un artista pugen amb la seva trajectòria: exposicions individuals, presència en col·leccions públiques i privades, atenció crítica, anys de feina sostinguda. És un moviment lent i s'ha de guanyar. Un artista que dobla els seus preus en un any ha deixat fora els col·leccionistes que el seguien, i encara no en té de nous que paguin la xifra nova.
Una galeria seriosa frena aquestes pujades tant com les proposa. Part de la nostra feina és dir que parlar amb el artista quan vol pujar massa de pressa, perquè si el mercat no acompanya, el següent moviment és baixar, i baixar és molt pitjor que no haver pujat mai.
El principi és senzill i val la pena recordar-lo: el valor segueix la carrera, i no al revés.
Què inclou el preu
Això ho hauries de preguntar sempre, i desglossat.
- Si el preu inclou l'IVA o si se suma després
- Si inclou el marc, o si el marc va a part
- Si inclou el certificat d'autenticitat signat per l'artista
- Si inclou l'embalatge i l'enviament, i si l'enviament és nacional o internacional
- Si l'obra viatja emmarcada o enrotllada, en el cas de la tela
Cap d'aquestes preguntes és impertinent. Demanar-ho per escrit tampoc. Una galeria que s'incomoda quan li demanes un desglossament t'està dient alguna cosa útil sobre ella mateixa.
Per què el preu no es negocia
El preu és el mateix per a tothom. El dia de la inauguració i sis mesos després. Per a qui ve recomanat i per a qui entra per casualitat.
No és rigidesa. Rebaixar una obra perquè algú insisteix fa tres coses alhora, i totes són dolentes. Desprestigia l'artista, perquè converteix el seu preu en una xifra de sortida. Perjudica qui va comprar abans a preu sencer, que de sobte descobreix que el seu preu era el preu dels ingenus. I ens obliga a fer-ho sempre, perquè la persona a qui vam rebaixar ho explicarà.
Si una obra no es ven al seu preu durant molt de temps, el problema és el preu i el revisem amb l'artista, per a tota la seva obra i de manera transparent. No a la brava i amb un client concret.
Les preguntes que et pots fer a qualsevol galeria
- Quin és el preu, amb IVA i amb tot el que hi entra
- Què inclou i què no
- Quin és el rang de preus d'aquest artista i com s'ha mogut els últims anys
- On ha exposat i si és a alguna col·lecció
- Si l'obra és única o d'edició, i en quin número
- Com arribarà a casa i qui ho paga
Si en alguna d'aquestes la resposta és vaga, insisteix. I si continua sent vaga, ja tens la informació que necessitaves.
A l'Espai Barri Vell els preus són a la vista i te'ls direm sense que hagis d'insistir. Som a la Plaça dels Lledoners 1, al costat del Museu d'Art de Girona, de dimarts a dissabte.
